El Director del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias , Fernando Simón, en roda de premsa, va tenir la barra d’atribuir l’increment de les xifres de contagis de Covid a la falta de responsabilitat de la gent: “Hemos pasado unas vacaciones mejor que lo que deberíamos haver hecho y ahora estamos observando las consecuencias”. Només han calgut deu dies del 2021 perquè aquest expert es posés a nivell de l’Ayuso o de la Vergés.

L’excusa de la manca de responsabilitat social pretén amagar el que ha estat evident: en cap moment, cap govern ha volgut confinar realment a Nadal. I les conseqüències eren més que evidents. L’exemple de les conseqüències del Thanksgiving Day, o dia d’acció de gràcies, als Estats Units era premonitori de què podia passar a Espanya amb un pont de la Constitució, les compres de Nadal i les trobades familiars amenitzades alhora per desplaçaments arreu del territori per trobades de les famílies. No volien tancar el Nadal. No volien ser els responsables de què algú no es pogués retrobar amb la família després d’un any difícil. No volien tancar centres comercials per no paralitzar la possible recuperació econòmica. No volien ser els dolents de la pel·lícula, però així només es convertien en una caricatura de governants.

El govern de Pedro Sánchez és responsable de no haver permès implementar una mesura que algunes comunitats autònomes, com la de Castella i Lleó, li han reclamat en diverses ocasions: el confinament domiciliari. Aquesta eina esdevé imprescindible, però per què el govern no l’ha previst? Perquè l’estratègia adoptada per Pedro Sánchez, que consisteix a facilitar el marc legal a les comunitats autònomes, perquè siguin aquestes les responsables d’adoptar les mesures i així traspassar-los la responsabilitat, no vol deixar en les seves mans una mesura que suposaria la paralització de l’economia no essencial. Se la guarda, com Gollum ho fa amb el seu tresor. És el seu botó vermell. Quelcom que el fa totpoderós però, alhora, màxim responsable de la gestió de la pandèmia.

Els governs autonòmics, per altra banda, van afirmar que tancaven les comunitats, però tothom ha pogut anar a veure els seus familiars per aquestes festes, perquè de fet no hi havia res que ho impedís. A Catalunya podies moure’t per on volguessis, tret de si pretenies anar a la Cerdanya o al Ripollès, que han estat els únics confinaments efectius que hi ha hagut…. perquè hi van situar els controls policials necessaris. A la resta del país, per exemple, van trigar dies per tancar una rave de 500 persones.

Podien haver aturat la mobilitat, però tots van decidir optar per un discurs potent i contundent, però sense una efectiva imposició de mesures, i quan, finalment, succeeix allò que era evident que passaria, la culpa és de la gent. Impresentable és poc.

Alerta: les darreres xifres, per exemple a Irlanda parlen de gairebé 5000 casos de Covid en una població de cinc milions. Els números alts potser no venen sols de la mobilitat nadalenca i de les temperatures baixes, sinó també de la propagació de la mutació anglesa.

Per cert, de ben segur que demà la culpa la té Filomena.